O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

mercredi 28 novembre 2018

Nadau Torn de 2018

Sonatz Campanetas, tòrna lo temps dau NADAU TORN e los de Sant Guilhem de préner mai lo camin, -se venètz pas a Sant Guilhem, Sant Guilhem vos vendrà veire- dau primièr dissabte de l'Avent a la Messa cantada de Mièja Nuòch, quane rambalh !  Vos dise pas ! 

Se. Vos o dise un pauc : partirem de Provença, que las cambas nos fan pas mal, amb Guilhaume, Tòni, Pèire, Micolau (Sabòli), de pastres dei montanhas o de pastretas, plan segur, montarem cap a la montanha negra amb una pauseta a Sant Pons, retorn per Lodèva, lo Puòget, lo Clapàs...
O avètz comprés, lo Nadau Torn es un viatge, e quin viatge : en cançons e dins la tradicion nòstra de Nadau; en tèrras e en lenga d'òc; en musica d'aquí aquel planponh de Nadalets acompanhats, e d'un biais requist, per Maria e Felip Carcassés e sos instruments tradicionals, contes e racontes, perqué fonhar son plaser? En mai, es a gratis.

La corala, la conoissètz. Pas d'a fons, qu'aqueste an, aprèp lo succès de l'an passat, avèm fòrça pichonat, se baton per venir cantar amb nautres: doas còlas de rugbi de XV, una de polidas, l'autra de mascles e aquò fa de rambalh ! Per parafrasar lo poèta: "Lo XV aquò òc !" 

Se tornam a Brissac per abenar quauque pauc lo desfibrilator crompat per la comuna, a grands fraisses, l'an passat, per repiutar las mametas que faguèrem s'estavanir, montarem puòi aqueste an sus lo causse de Pompinhan per veire se l'èr i sentís pas a esclaufit, farem pinchon a Gabian per i metre un pauc d'òli e nòstre gran de sau, enfin dedicarem au paure nòstre Janòt lo concèrt dau dimenge 23 dins l'abadiá que tant aimava, a Gelòna.
Alara, fasètz pas los piòts, venètz e seretz coma un buòu a la grèpia !
Dins l'espèra de vos veire (o pas) vos ofrissèm en document estacat  lo libreton de las cançons. Es pas polida la vida?



Brissac dins la glèisa, dissabte 1 de decembre, 18h00.
 Pompinhan, sala comunala, dissabte 8 de decembre, 18h00.
Gabian, dins la glèisa, dissabte 15 de decembre, 17h30.
Sant Guilhem dau desèrt,
dins l'abadiá, dimenge 23 de decembre, 15h. 
Concèrt omenatge au paure Janòt.
En ligam lo Nadau Torn de l'an passat en imatges, mercé l'Amada Cros de TéVèÒc, per vos faire lengueta.

samedi 3 novembre 2018

Calandreta La Garriga de Ginhac - 14 de Novembre - 19h


Ai d'aquela p... de pòsta occitana, lo paquet s'èra perdut.
Ja que lo lingüista refusava de se daissar manlevar, sèm pas aqueste an debonorièr, luònh se'n manca. Enfin, aqueste còp lo tenèm e amb el lo primièr talhièr descabestrat de la sason !

E dins la boèta boita (mèfi de parlar coma cau !) una call-girl dins un pastisson (mas non Renat ! Ai d'aquel Renat....),
dins la boita :
 
lo Florian Vernet !

Florian Vernet (Besièrs, 19 d'abril de 1941) es un lingüista, pedagòg e escrivan occitan. Foguèt professor d'occitan a l'Universitat Pau Valèri de Montpelhièr abans de prendre la retirada en 2006. Es tanben un dels membres de l'Academia Occitana-Consistòri del Gai Saber, a l'encòp del conselh lingüistic del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e de l'Institut d'Estudis Araneses-Academia Aranesa de la Lenga Occitana.


  Academician de totas las Academias, Academia a el solet, Tresor dóu Felibrige de carn e d'òsses, Florian nos parlarà de lenga nòstra en lenga nòstra e vos porgirà, entre autras, la clau de la vinha !



19h, A LA CALANDRETA LA GARRIGA de GINHAC, camin de Carabòtas.*

 
e, coma de costuma, sopar partejat: "Venètz e portatz".  Qual de beure, qual de manjar, qual de dire, qual un pastisson amb una call-girl au dintre...


* PER TRAPAR LA CALANDRETA de GINHAC,  es camin de Carabòtas, còsta lo licèu agricòla.

A750 dusca a Ginhac, 1ra sortida (mèfi es missanta a 130 a l'ora) après lo pont sus Erau per los que davalan de Lodèva o que venon de Besièrs; 2nd sortida per aqueles que montan dau Clapàs. Arribatz dins una giradoira direccion Belarga, Canet, Montanhac en daissant Ginhac dins l'esquina. Un parelh de quilomètres, una autre giradoira. 1ra a drecha es lo camin de Carabòtas que vos cau davalar. Après lo licèu agricòla auretz la Calandreta aquí tocant.


Aquel qu'es pas content, que se crompe un GPS o que me sone 07 63 15 30 17...
 

 

lundi 1 octobre 2018

Comentaris, las femnas e las ajustas

Comentaris:

 en seguida l'article en dejós publicat la setmana passada d'unas reaccions...


De popas que s'esquinçan, d'uteruses que tomban a l'aiga, 
es la TOTALA !

L'Anonim






a ieu, m'agradan mai los balètis e las coralas
dins una sala confortabla, climatizada l'estiu o caufada l'ivèrn,
amb un ponde plan lisat per i dançar borrèias, valsas e mazurkàs
que non pas las campèstradas ont sèm suspausadas nos regalar
de dançar sus l'arena, la tèrra o l'erbeta.

Me desagrada de me tòrcer las cavilhas, de me tramontanagelar
o de tombar rèdda solelhadensucada  coma sus l'aparcament de Magalòna.
Basta de l'espital de nuòch coma de jorn !
Que soi pas masòquista.
Los musicians occitans, quand son corteses, son suspausats i pensar.

Mas pel femnum, soi per la libertat mai larga possibla s'embèstia pas un autre.
La libertat d'èstre masòquista o sadica, la libertat de prene la pilula, la libertat d'avortar,
la libertat de venir presidenta o preiressa, pescaira o caçaira, ajustaira o remaira.
Las femnas an una part mascle tanben.

E si d'unas filhas s'esquinçan las popas o la cara
a las ajustas o al rugbi,
que los mascles ne vòlon pas mai,
tant melhor : n'i aurà mai per ieu !

La Maria de Montpelhièr

 
 

Concernidas las femnas per las ajustas ? Òc, saique ! Las que s'atissan a faire blanca que blanca la tenguda de lor ajustaire de marit o de filh, i meton lor fiertat, e benlèu lor onor, aquò's legitime e de bon reconóisser. Apondrai aicí una anecdòta : quatre o cinc ans fai d'aquò, un jorn de setembre dans una carrièra comerçantea de Seta, me trobère a agachar una veirina d'una botiga de vestiments a prètz baissat; a costat de ieu, un òme e una femna; la femna :

"Bé, Ninou, ce tricot, il t'irait bien pour, aux joutes, quand tu as froid..."


 Siam pas aicí davant de ròtles de primièr plan..., mas davant l'interés que pòrtan las femnas a las ajustas.
Alara, perqué montarián pas, elas tanben, sus la tintaina, o dins la barca per faire vogaira o patrona (agachatz las associacions de vogaires, i a essencialament de femnas) ? Avèm ja una jogaira de tambor, e de las bonas ! D'autras se meton a l'autbòi. Mancan pas que d'ajustairas ! Inventarián elas un biais d'ajustas au femenin, amb materiau adaptat e reglament tanben.
Siam dins una passa que la societat evoluís sus los ròtles e atribucions masculins e femenins, las femnas investisson pauc a cha pauc totes los domenis abans ocupats unicament per d'òmes, e urosament ! Alara perqué pas las ajustas ?
As òmes que dison  "les chocs, ça leur ferait du mal aux seins", pensatz que, en Arabia Saodita o au Katar, los òmes dison que, per las femnas, menar una veitura, aquò lor fai mau a l'uterús...
La Trobairitz dau Bordigon

 

Malastrosament, Mèsa a passat lo Rubicon ! I a doas femnas dins los equipatges de remaires de Mèsa. E oficièron a Seta la darrièira dimenjada d'Agost...
Tot se pèrd...

Jaume Lescur 

 

Çò que me còrcachèt quauques còps siaguèt d'encontrar de femnas caçairas que per ieu, se i a un domeni, una resèrva,  que caldriá servar a la conariá umana dins tot son ample es plan aquel de la caça. Ne venguère a la conclusion que i a quauques femnas, pas gaire, tan colhas coma los òmes.
Amb las femnas caçairas avèm beguda la mar, que las femnas ajustairas-ajustairises, se vòlon, se began la canal ! Me'n fote. 
Mas siái absoludament contra lo fach de faire remar la Polidas, son los mascles que se'n devon cargar, fòrt e mòrt ! Pròva es : i aviá pas de femnas dins las galèras, qu'aquò es plan conogut una femna dins un batèu aquò t'emmasca.
Lo Montamametas

mercredi 26 septembre 2018

Las ajustas se devon dobrir a las femnas, ara ?

Volèm pas faire de fliscas-flascas, de remolins, encara mens levar de tempèstas dins lo mitan de las ajustas lengadocianas, mas l'amic Jaume Lescur (dau Sant Clar) pòrta a nòstra conoissença un subjècte tan grèu coma lo conflicte IEO-OPLO que sembla pas èsser, a costat d'aquò, que parpèlas d'agaças.


Aicí sèm, ie passam la paraula :

Las  ajustas se devon dobrir a las femnas, ara ?

Siaguèt l'objècte d'una discutida acarnassida dins l'Emission de ràdio locala "l'écho des tintaines", consacrada a las ajustas. Dos presidents de societat d'ajustas èran presents, e an respondut clarament (e un pauc rufament) "non" a la question. Evoquèron lo costat aspre das tustes (e es vertat), lo dangièr per las popas, e l'"istoricitat" d'aquel jòc.
Ieu, sosquère a tot aquò e me pense que ara, au contrari, las femnas deurián poder ajustar. Vaqui çò qu'escriguère a l'animator de l'emission, Jacques Colicchio, que pareissiá pauc favorable, el tanben, a una dobertura de las ajustas a las femnas...

PS: d'unas femnas an reagit tanben, mas per dire que las femnas avián pas res a faire dins aquel afar, e qu'avián ja una plaça dins las ajustas: lo de sosten morau e de lavaira de blanc impecable (personalament, tròbe aquel vejaire un pauc cortet, mai que mai lo darrièr ponch...). Mas vejaire confirmat per quauques mascles setòris. Crèse que siaguère la sola reaccion favorabla a la preséncia de las femnas a las ajustas. 


Nos sèm procurada la letra de Jaume Lescur a los de la ràdio :
Bonjour,
> j'ai écouté cette émission, est-ce-que les joutes languedociennes doivent s'ouvrir aux femmes? Les deux invités y étaient opposés, et je comprends leurs raisons.
> Mais en ce qui me concerne, après avoir pesé le pour et le contre, je pense que oui, il devrait y avoir possibilité de jouter pour les femmes.
> Même si on considère, à juste titre, que la méthode languedocienne de joute est la plus "âpre", au niveau des chocs. C'est incontestable.
>
> Si on regarde vers le siècle passé, on constate qu'il n'y avait pas de femmes dans l'armée, ou pour jouer au rugby. Tout ceci a commencé à changer vers les années 90. Est-ce que ça veut dire que les femmes ont changé? Je pense sincèrement que non. Si on ne trouvait pas de femme militaire, de boxeuse, de catcheuse jusqu'à une certaine époque c'est, selon moi, parce que ces différents domaines n'étaient pas ouverts aux femmes. Dès qu'ils l'ont été, les candidates se sont présentées.
> Attention: je ne dirai jamais qu'une femme et un homme, c'est pareil: si on pose la question "Voulez-vous faire des combats de full-contact?", je pense qu'il y aura davantage de volontaires chez les hommes que chez les femmes. Bien davantage, même.
> Mais ce qui est sûr, c'est qu'on trouvera des femmes pour en faire. Une petite minorité, mais une minorité active. J'ai vu sur Internet (et ça m'a médusé) des combats féminins de full-contact très violents et qui finissent même fréquemment par le ko d'une des deux combattantes. Ces femmes pratiquent ce sport en toute connaissance de cause, c'est à dire les risques pour leur physique. Elles passent par dessus ce genre de considération, et c'est leur droit. J'en dirai autant de celles qui s'engagent dans l'armée ou qui jouent au rugby.

>
Donc pour en revenir aux joutes: si la Fédération décidait de créer un championnat féminin, dans lequel les intéressées jouteraient entre elles et bien sûr avec un matériel plus léger, je pense qu'on aurait des surprises. A mon avis un certain nombre de femmes seraient intéressées pour jouter. Peut-être qu'une partie d'entre elles arrêterait au bout de quelque temps, mais je pense qu'il y aurait des "mordues" qui s'accrocheraient.
> A mon avis: le nombre de ces "mordues" ne sera pas très important, mais si cette ouverture aux femmes était officialisée, je pense qu'on trouverait des volontaires femmes pour jouter. Sinon, comment s'expliquer qu'il y ait des femmes boxeuses, catcheuses, et adeptes de combats de full-contact finissant souvent en ko? Celles-là n'ont pas l'air de se faire du souci pour leurs seins ou pour leur figure.
> Et si une femme se blesse aux joutes? Et bien, c'est exactement comme une femme militaire: ce sont les risques inhérents à cette activité. C'est à accepter.
>
> Notre époque n'a pas que des avantages, mais sur ce point-là, elle a levé une hypocrisie: il y a des hommes peu enclins aux choses connotées "viriles" et des femmes qui y sont très portées. Et à mon avis il en a été de tout temps comme ça.
> Mais dans "les temps anciens" (c'est à dire jusqu'aux années 80 du siècle passé !) on ne voulait pas le savoir.
>
> Ce n'est que mon avis.
E lo vòstre ?

samedi 18 août 2018

Acomolòfi




Acomolòfi lo traparetz tre la debuta dins lo Diccionari General Occitan dau paure Cantalausa (ed.Cultura d'Òc, 2003) que forcèt l'admiracion dau Sèrgi Gairal dins son prefaci. D'emplegar sens cap de moderacion per aqueles que fonhan davant "engorgament" per dire melhor que ràdio Trafic la realitat de las rotas d'uòi.

Me siái daissat dire que d'unes emplègan dins aquel sens "tap" mas me semble que "tap" es de servar per de causas mai nòblas. (M'avètz comprés!)

Cantalausa lo prepausa tanben, l'acomolòfi, per dire una oclusion intestinala per aqueles qu'aguèron pas l'astre de partir d'un miserere. Mas francament que ven faire Bison lo Finaudèl dins tota aquela tripalha.?

E ben es pas tan colhon qu'aquò, una cordelada de veituras engimbra una oclusion rotièira... subretot quand, coma a Niana, limitatz la velocitad a 08 km/h. (mercé Josiana)

Enfin, me fan remarcar que ne patissèm fòrça d'aqueles acomolòfis: administratius, politics, centralizators, çò pièger essent l'acomolòfi oploïc que nos tomba dessús d'aquela passa e que daissa passar pas que de petas per los pauròts associatius que son detràs! (mercé Albèrt)

Alara, se vos fasètz cagar dins los acomolòfis legissètz sus lo telefonet o la tauleta la Campana de Niana.

mercredi 4 juillet 2018

Salves e segurs

Occitània e l'occitanisme dins tot son ample, dei Aups als Pirenèus, pòdon bufar uòi. Aprèp 3 jorns d'una cèrca sens relambi e acarnassida avèm enfin de novèlas de la cordilhada perduda.
Tot lo blanc dau pòrre, de Seta, de Gijan, de Juvinhac, de la Roquetia s'èra recampat aqueste dissabte de matin, 30 de junh, per caminar dins las piadas dau doctor Roqueta sus lo dralhòl de l'Estanhòl. Tèrra abandonada, camin dau Cèl, de la cisampa de fuòc, dau sorelh brosent, de las cigalas...
Solament, lo Roqueton, el, pas colhon, i montèt en ivèrn e se faguèt pagar amb la Carta Vitala.

E, desempuòi dissabte ges de novèlas d'aqueles deseimats, d'aqueles ensolelhats Tot un país a se manjar la sang, a se rosigar, a se calcinar...





Imaginatz un pauc lo fracatge. N'èra acabat de la lenga nòstra dins aquestes ròdols, de la riba de mar a Serrana, una pèrda crudèla que se pòt pas dire, que daissava sens voses la corala famosa de St Guilhem, tant talament viva encara la velha arser a Nefiés davant una sala comola que la portava en trionfe quand cantèt lo Podaire.










E aquel èime setòri que degalhava sus los cais dau Bordigon o dau Bòsc en una jornada mai d'esperit que se'n degalharà pas jamai en cent ans a l'Acadèmia Francesa, fotut per tot jamai. E la Naciou orfanèla de son cavalièr mai famós... E l'Universitat, lo Partit Occitan, lo corrièr dels legeires de Midi Libre, Viure al País, ràdio Lengadòc sens cronicaires, las ajustas sens musicaires, en dòl e en quicanèla forçada...


La Campana de Niana, capitèt pas que per vautres, que fariam pas!, de reconstituïr, mai o mens, que deontologicament e pudicament i a causas que se pòdon pas escriure aquí, aquela jornada.

L'espicièira plan conoguda e respectada d'Argelièrs, Lina, testimonièt que de matin un emberretat de primièira li crompèt quilomètres de saucissa abans que de desaparéisser dins una veitura negrassa empegasoletada per Macarèl. (Nòta de la redaccion : La saucissa de Lina seriá un produch derivat Max Roqueta, afrodisiaca que non sai, que los acostumats empassan amb fòrça vin d'aquí e que lor dona de tocar un estat segond. E de còp se finisson amb de muscles de Brissac...)

Lo dich emberretat seriá acoquinat amb lo Profèta de Sant Guilhem, mai el!, e un autre goró (panardeja d'un costat, aquel d'aquí) qu'òm vei sovent trevar las arroinas de l'Estanhòl.





















Se ne cresèm una sòrre -mas es que podèm creire una religiosa qu'entend voses?- qu'ausiguèt cants dins la clastra, la fina còla seriá passada dins Sant Guilhem au moment ont lo país tot asorava onze cabras desclocadas, mas plan penchenadas, putanièr!, que sus una pelenca siberiana corrisián aprèp una pauma.
Seriá benlèu per aquò que digús los vegèt pas dins Gelòna?







En mai, un pauc mai tard, un anarquista de la còsta plena e de la plena pèl, un peis de gròs pés dau mitan setòri, un Bosigaud figuratz-vos!, seriá estat apercebut a rodejar dau costat de la comba de Brunan. L'òme es acostumat a vendre sa saucissa e a montar la carrèla als mai fragils que los Innocents de Niana, los Bosigauds, amb los de Montfavet e de Borronhan, ne son la sanflorada...

Es l'emplegat de la comuna de St Guilhem, de matin, alara que deviá recaptar la sala de la comba de Brunan  que los trapèt, afrairats, amolonats, envinassats a cubar son over-dòsi de poesia roquetiana (aviam pasmens a faire a mond acostumats e roquetian-dependents! Coma qué...)

Semblariá qu'agèsson pas patit de tròp.
Quin solaç!!



dimanche 24 juin 2018

30 de junh de 2018

La Roquetia aculhís Seta e Gijan,
e tanben aqueles d'Erau, 
de la region Occitanieta, 
e d'Occitània tota, 


totes aqueles qu'o voldràn,

e tus se vòs​.

10h00 - Dins las piadas dau doctor Roqueta


"Es au pè d'aquel ròc que vegère enfin l'ostau, lo Mas de l'Estanhòl. Èra una batissa antica, pesuga, amb d'ancolas, bassas e arrapadas; una parabanda cubèrta en subre d'un pòrge roman; e dins aquel luòc desèrt, sens ges de camin tan copat dau mond coma s'èra en plen Tibet, aquel curiós ostau virava au solelh una fenèstra amb crotz de pèira de pur estil Renaissença."
Max Roqueta, Verd Paradís II, Cendre mòrta, A Tots, IEO, 1974


Vos prepausam de nos acompanhar dins las piadas dau doctor Roqueta que venguèron sonar, un còp èra, per un malaut dins un mas perdut. Pichon rapalhon de 3/4 d'oras, descobèrta dau mas e lectio roquetiana, puòi caminada dusca a Sant-Guilhem, mai o mens planièira. (comptar en tot 3 oras de marcha).
De preveire de se decatlonizar un pauqueton, solièrs montats, biaça d'esquina, gordeta e gordassa tot çò que cau. Portarem un tira-tap en cas de quicòm.


Rendètz-vos 10 oras sus l'apargament aprèp lo primièr barratge, es 1,5 quilomètres aprèp avedre passat St Guilhem.

Nos petaçarem puòi per anar quèrre las veituras que l'escorreguda fa pas una bloca.


13h00 - Repais tirat de la saqueta

A l'espaci Max Roqueta a Sant Guilhem​, son las taulas escampilhadas​ jot los aubres, còsta l'apargament d'ennaut dau vilatge.

Los fenhantasses e lo papetum seràn los planvenguts per partejar lo repais. (mai que mai se pòrtan lo pastís)


​L'apargament es pagant. Vos recomandam (se volètz pas pagar la subvencion per la Corala) de daissar las veituras que servisson pas a la sala de Brunan* e​ de comolar las autras. 


15h - Visita de Sant-Guilhem en Occitan per nòstre Profèta Jo.


De l'Istòria a las istorietas, de Roqueta a l'Escoutaire, un autre Sant Guilhem, lo vertadièr, que gaire de mond conoisson. Dins la parladura de l'endrech.

Rendètz-vos 15 oras au pè de la platana.



17h - Presentacion d' Una scéença à la boursa plata amb Alan Camélio


Rendètz-vos a la sala comunala de la comba de Brunan ont s'acabarà lo demai de la vesprada. (de veire mai bas per trapar la sala*)

Article de présentation du livre,  paru dans « La Marseillaise » du 4 septembre 2017
LES ANARCHISTES SETOIS
 « Y’en a pas un sur cent et pourtant ils existent/ La plupart fils de rien ou bien fils de si peu/ Qu’on ne les voit jamais que lorsqu’on a peur d’eux/ Les anarchistes »Ainsi chantait Léo Ferré, mais Alain Camélio, président du cercle occitan sétois, lui, les a vus et il est parti à leur rencontre, sans aucune peur, et plus précisément à la recherche de ceux de Sète. Cette rencontre, fruit de huit années de travail, il nous l’a fait vivre dans deux ouvrages indissociables (l’un en français, l’autre en occitan). Réunis sous le titre « Una séança à la boursa plata – Illustration du syndicalisme révolutionnaire sétois »[1]En poursuivant ses recherches de documents gardant les traces de l’expression occitane dans « le parler sétois » il retrouva Verdale, auteur d’une une pièce écrite en 1905 et en alexandrin, ce fut un document précieux qui lui permit d’aborder d’une façon nouvelle toute la production occitane connue jusqu’à ce jour dans le paysage sétois . A l’opposé de L’armanac cétori (1894-1913)publication des félibres de Sète qui cultivaient le pittoresque, illustraient par la galéjade et la bonne humeur ce qui leur semblait être « l’âme sétoise », Pascal Verdale investissait le terrain du social avec sa verve anarchiste.
La sensibilité occitane d’Alain Camélio ne pouvait se satisfaire de la simple mention « amuseur public », par ailleurs son attachement à l’histoire du mouvement ouvrier ne pouvait que l’inciter à en connaître un peu plus sur ce personnage et l’environnement dans lequel il évolue. La pièce, reproduite en préambule de l’ouvrage, fait vivre une réunion des ouvriers à la Bourse du travail de Sète, ceux-ci débattent de « l’impérieuse » nécessité d’augmenter la cotisation syndicale.
C’est un travail sérieux, en profondeur, qui nous est proposé, une plongée au cœur du mouvement ouvrier sétois dans le début du 20ème siècle. On côtoie de nombreux personnages mais aussi on plonge dans la complexité du contexte social d’un port en pleine activité économique.
Jacques BLIN
[1] : « Une séença à la boursa plata - Illustration du syndicalisme révolutionnaire sétois » - Mai 2017 – 504 pages - Edition Bilingue (Un volume en occitan et un volume en français) imprimé avec l’aide de la Région Occitanie Pyrénées – Méditerranée en partenariat avec l’IEO Lengadoc et le Département de l’Hérault – 50 €. A commander à IEO Lengadoc : 15 avenue Alphonse Mas - BP 60011 34501 Béziers Cedex

18h30 - Fèsta occitana! 


Aperitiu, cançons, lançar de tielas, saucissada, balèti...

amb la corala de Sant Guilhem, 
las voses de Seta,








e Biscam pas.

Dins la practica / 

Au maset i a una chiminièira e una grasilha, doncas manjarem la saucissa de Lina. (Coma animal totemic d'Argelièrs trastejam encara entre lo muscle o la saucissa. De discutir.)
Lo ceucle ofrirà la grasilhada mas seriá plan de nos dire (per retorn de mèl o sonada telefonica) lo nombre que vendretz que crompessèm los quilomètres porcassièrs que caudrà.
Lo mond auràn pas que de portar 
​en mai ​
una intrada o un desèrt e un pauc de vin.
Las vegetarianas pòdon venir de Seta, e las lentilhas de la Maria-Lina seràn las plan vengudas. (lo fricandèu tanben)


​*​
Vos esperam a la remisa de Brunan, D4:
Après lo pont dau diable, prene la rota de Sant Guilhem, passar davant la bauma de Clamosa. L'ostau, un magazin ancian vengut sala municipala es au long de la rota, un quilomètre e mièg pus luònh, costat montanha, abans Sant Guilhem.
Pargue per las veituras a costat. Repais partejat tre 7 oras dau vèspre. Possibilitat de picar un cabús dins Erau, un pauc dejós, amb jacozis naturaus.



Per totas entresenhas / 
abans /avant 04 67 57 32 21
pendent / pendant 07 63 15 30 17  o 06 28 27 57 73

dimanche 17 juin 2018

Joanòt

Se lo jorn un bèl jorn deu puntejar tot negre, se lo solelh polsós dins son ombra se nèga, se lo monde es ric de sos paures, totjorn, m’espères pas, aurai levat lo camp, partirai dins l’escur, ausiràs pas mon pas…
-Passarai dins la pèça a costat-
Auràs pas qu’a gaitar a l’entorn de l’ostal : l’araire virarà la tèrra sul costat, la graula seguirà per faire son prètzfach, e l’òme plegarà las espatlas, lo cap.
I a tròp de calhaus dins l’umanitat de mon rèc, tròp d’amargalh dins mon empèri de silenci…
-Partirai dins l’escur, ausiràs pas mon pas ;
passarai dins la pèça a costat.*


 Adieussiatz Joanòt.


*Decòr Miquèl, Se lo jorn, La nuèit esquiçada, IEO Messatges, 2001.