O L'ALMANAC DE LA ROQUETIA.
Per dire tot çò de mancar pas dins lo rèire país clapassièr e endacòm mai, una pagina occitana que serà çò que ne faretz.
Nòvas de segur, mas tanben contes de ma grand-la-bòrnia, sornetas de ma tanta Nina de Niana, galejadas e bajocadas, pròsas e poesias, opinion, fòtos o vidèos,...
Acabatz de mandar.
cercle.occitan.max.roqueta@gmail.com

samedi 25 mars 2017

Quand Luceta se'n torna de Diglossia

   De Gàrdias a l'Estanhòl, se parla pas que d'aquò, e los ases de Ginhac braman encara son sadol despertant lo mond, de jorn, de nuòch, de poncha d'auba a solelh colc: "una barca de Borronas a pres pè en riba d'Erau, a Carabòtas.... "

   I a pas a dire lo cafè òc dau 21 de març marquèt a de bon la Roquetia tota. Los Vilanòvas brothers faguèron l'espectacle davant los lumes de VAP e un septentenat de personas que sos uòlhs ie fan, encara uòi, bavarilhas. Presentacion dau libre per l'editor, lo Jaumetàs, Un jour, une nuit e puòi paraula als dos fraires, tè-tu, tè-ieu, occitan-francitan, Joan-Marc-Luceta.

   E la cara dau Danièl de se tresmudar per prene lo morre, la bèba de son egeria; lo tèxt de Joan-Marc venent faire lo rechauchon, lo subrepés, per espintar lo clavèl per una sala occitanofòna que se chala, que s'escacalassa dau rire a ne faire petar la sotaventrièira. Joan-Marc, Danièl, una complicitat mai que scenica, un jòc plan onchat, los rires dels calandrons qu'acompanhavan sos parents nos podián pas enganar: de las bèlas arts!

   Se podèm pas qu'èsser lausenjoses, nautres qu'i èrem, cau tanben saludar lo retorn de Luceta de la diglossia. Non, non, braves innocents de Niana, Diglossia es pas un masatge còsta Borronhan. Aquò vòu dire simpletament que Luceta, mercé lo trabalh de Joan-Marc, parla tornarmai en bona lenga nòstra; aquò vòu dire tanben, bèl temps fa que lo Danièl l'a comprés, e mai se quicha tant que pòt aquel sòt-bogre, qu'es ora d'assumir aquel costat popular que fa de la galejada, dau bon mot, d'una replica finament mesurada, d'una comparason gostosa nòstre èime prigond de lengadocians orientaus. Pro de la vergonha, dau trobar clus cagant e obligatòri per èsser un bon militant. E la revirada es aquí per aquò far, es una clau, una palanca que nos torna la Luceta e son Marcelon dau faidiment.

   Dempuòi Rabelais o l'abat Fabre, los armanacs d'un còp èra, mai que mai lo Setòri, las Campanas de Magalouna o mai pròche de nautres d'unes libres d'un Ives Roqueta o d'un Vernet, dempuòi l'inoblidable Padena, èra mai qu'ora de tornar au pòble nòstre aqueles registres. De ie tornar fin finala son quite rebat.

   Mercé Danièl, mercé Joan-Marc, mercé Jaumet. (e lo poton a la Carmencita, l'egeria vertadièira.)








Fòtos dau Joanòt Burc.

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire